ADOLESCÈNCIA I MASCULINITATS
|
|
Els nois
adolescents ni tenen ni se’ls ofereixen massa elements per
reflexionar sobre els conflictes de la seva masculinitat, se’ls
obliga a ser “homes”. En els nens i nois la
penalització de no ajustar-se al model esperat és molt alta, allò que es considera masculí en
la nostra societat es presenta com el model sobre el que han de construir la
seva identitat. I és que les estructures més
profundes i les construccions culturals no han canviat tant en relació al
gènere. El nucli “dur” dels referents culturals i simbòlics es reprodueix
tant per mecanismes intencionals actius com per les pròpies inèrcies socials
(...). Nens i nenes han de rebre en la
família, en els mitjans de comunicació, en l’escola, nous i diversos
models d’homes i dones, per tal que es puguin imaginar fent coses
diferents i intercanviables a les que actualment els estereotips les
condicionen i aboquen. Els gèneres: la construcció de les identitats de la infància i l’adolescència http://www.ciimu.org/documents/genere.pdf |
1.
Què
succeeix actualment amb els nois adolescents?
2.
Els
processos d’individuació i de socialització en l’adolescència
3.
Sexualitat
4.
Adolescència,
masculinitats i conductes de risc
6.
Estudis,
informes i estadístiques
7.
Altres
temes relacionats amb la masculinitat i els adolescents
1. Què succeeix actualment amb els nois
adolescents? 
|
Estudis de moltes parts del món
conclouen que els nois generalment passen més temps sense vigilància al
carrer o fora de casa que les noies. Aquest període de temps fora de casa té
tantes avantatges com riscos per als nois adolescents. |
2. Els processos d’individuació i de
socialització en l’adolescència
|
Els processos d’individuació i de
socialització en l’adolescència reuneixen característiques que fan
especialment rellevant l’anàlisi d’idealitzacions i de sistemes normatius que
conformen la cultura d’aquest grup d’edat. La cultura adolescent pot incorporar
marcs d’interpretació i de valoració de l’experiència associats a la dominació
masculina, que romanen a través de canvis en la societat, la família i la
institució educativa i que afecten la condició social de les dones i les
relacions entre els sexes. Els canvis físics i emocionals, la recerca d’un sentit
d’identitat diferenciat, el desenvolupament de punts de vista propis
i de relacions íntimes amb els parells, destaquen, entre d’altres, la
centralitat del cos, la identitat, el grup i l’imaginari
en aquest període del cicle vital. Els gèneres: la
construcció de les identitats de la infància i l’adolescència*** http://www.ciimu.org/documents/genere.pdf |
|
La percepció que tenen els adolescents de la primera relació
sexual, ja sigui real o encara potencial, és també diferent entre els nois i
les noies. Elles dibuixen un imaginari caracteritzat
per una relació de parella més o menys estable a partir de la qual es
produeix la primera relació sexual. Els nois, en canvi, verbalitzen la idea
de l’aventura esporàdica i, a la vegada, consideren que es més probable que
aquesta relació sexual s’estableixi amb una noia ja coneguda o amb la qual es
té una relació sentimental.
... A diferència de les noies, que són més susceptibles a
consultar a un professional abans d’establir una relació sexual, pocs nois
busquen informació d’aquest tipus, potser per les concepcions culturals de
la masculinitat que generen una idea d’independència i autonomia en
aquest àmbit de la vida potser perquè els dispositius sanitaris dedicats a
l’atenció de la salut sexual i reproductiva els deixa al marge. Hi ha moltes persones que van “fardant” “me tirao a esta””me
tirao a esta” i ho diuen, como si estuvieran comiendo patatas. (Noia, IES Públic, 4rt d’ESO, Sant Joan Despí). Els gèneres: la construcció de les
identitats de la infància i l’adolescència http://www.ciimu.org/documents/salut.pdf Masculinidad y
salud sexual y reproductiva: adolescentes de la Ciudad de México www.insp.mx/salud/45/45s1_4.pdf El estereotipo
que obliga y el rito que identifica:
www.fad.es/publicaciones/boletininformativo3.pdf “Persisteix un estereotip que genera un abisme de distància entre homes i
dones, entre nois i noies, a l'hora
d'enfrontar les qüestions relatives al sexe.
•“Les noies són les qui els han de controlar”
|
La adolescencia de los hombres http://www.hoy.com.ec/libro6/varon/va07.htm
4. Adolescència, masculinitats i conductes
de risc
|
En termes de gènere s’observa una
diferència important per l’existència de patrons culturals específics pels
nois i les noies. Amb l’excepció del tabac, les noies consumeixen menys
substàncies psicoactives quan es troben en espais oberts o multitudinaris.
Aquesta tendència es redueix quan el consum es fa en un ambient de més
confiança i on poden perdre força les representacions socials més inhibidores
per les noies, com la imatge de la “noia fàcil”. De fet, a partir dels 18-20
anys es percep que els consums i riscos de nois i noies són diferents,
d’aquesta manera, mentre els primers porten a terme més comportaments de
risc, com la conducció de vehicles de motor sota l’efecte de l’alcohol i
altres drogues, les segones adopten pautes molt més cautes (Díaz, A.;
Pallarés, J.; Barruti, M. & Espluga, J. 2004) Entre els nois i joves el consum d’alcohol,
sobretot en les classes més populars, està vinculat a la manera d’entendre el
lleure, i forma part del model cultural de la masculinitat. Existeix una
imatge social sobre el consum en els àmbits públics que estigmatitza les
noies que consumeixen en excés (la clàssica imatge de noia fàcil) i, en
canvi, accepta més aquest consum entre els nois. Quan arribem als 20 anys trobem que apareix
una distància important en termes de gènere: els nois tenen el triple de
probabilitat de mort que les noies, tant a Catalunya com a Espanya . La principal causa de
mort entre els i les adolescents i joves continua sent, com els anys
precedents, les causes externes, especialment els accidents de trànsit. Si bé tractarem aquest tema en un apartat específic, val
la pena apuntar que a la Unió Europea la sinistralitat viària és la principal
causa de mort de la població que està per sota dels 35 anys
Els gèneres: la construcció de
les identitats de la infància i l’adolescència http://www.ciimu.org/documents/salut.pdf
Adolescentes en situación de riesgo o exclusión
social en la comunidad autónoma de Cantabria
www.saludcantabria.org/ Adolescencia, masculinidad y actitudes de
riesgo en la conducción
www.juventudcanaria.com/extras/ Royo i Isach,
Jordi. Principales comportamientos de riesgo de los jóvenes y
adolescentes. Exposición y Guía didáctica (drogas legales e ilegales). Analgama 7. Barcelona. 2001. Tel. 93.237.41.22. El ancla de la esperanza, narració de Pierre Mac Orlan sobre la joventut i
l’afany aventurer www.elpais.es/articulo/narrativa/ |
|
Ajudar a superar la tendència a buscar
certeses absolutes, superació necessària per a la tolerància, que exigeix aprendre a
relativitzar el significat que donem a la realitat, comprenent que és una
construcció nostra, no la pròpia realitat, i en la qual influeix de manera
molt important la perspectiva des de la qual la realitzem (interessos,
situació històrica, grup de pertinença...)... |
6. Estudis, informes i estadístiques
Observatori
Català de la Joventut*** http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori.htm
J. Casal et
al: Enquesta als
joves de Catalunya 2002 Avançament de resultats
Gabise: Enquesta a la joventut de Catalunya
1998.
S. Giner (dir.). Enquesta de la Regió de Barcelona 2000. Condicions de vida
i hàbits de la població. Informe general.
Institut d’Infància i Món Urbà: La infància i les famílies a l'inici del segle XXI
A.Furlong: Els contextos canviants de la
joventut.
J. Ch. Lagree (ed).: Rolling
youth, rocking society
P. Serracant: L'anàlisi de la
realitat juvenil. Guia pràctica per estudiar la
situació dels joves d'un territori.
M. Castells i I. Tubella: La societat xarxa a Catalunya.
Instituto Nacional de la Juventud: Sondeo periódico de situación y opinión de la gente joven
Eurostat: Young Europeans
Osservatorio del Mondo Giovanile: Rapporto sulla condizione giovanile
1998/1999.
Consell
d’Europa: European Youth Trends 2000 report
Comissió Europea: Eurobarometre:
L'opinion des jeunes de 15-24 ans
Comissió
Europea: Eurobaròmetre dels joves dels països candidats: Youth in New
Europe. Analytical Report
ONU: World Youth
Report 2003 (overview)
ONU: World Youht Report 2003: Report of
the Secretary General (provisional)
ONU: Expert Meeting on Global Priorities for Youth
S.
Miles: "Globalització",
a ONU: Expert Meeting on Global Priorities for Youth
UNICEF: Estado mundial de la ìnfancia 2003
F. M. Álvaro: Joves entre dos segles.
C. Feixa: Generació @ La joventut al segle XXI.
UNICEF: Adolescencia. Una etapa fundamental.
Ajuntament de Rubí: Estudi de la
joventut rubinenca 2002
Institut
d’infància i món urbà INFORME 2004. INFÀNCIA, FAMÍLIES I CANVI SOCIAL
A CATALUNYA http://www.ciimu.org/cat/informe/index.phtml
Centre Jove
d'Anticoncepció i Sexualitat –CJAS http://www.centrejove.org/interes/bibliografia.htm
Y la
‘generación Y’, Juan Cueto http://www.elpais.es/articulo/elpepspor/20060305elpepspor_14/Tes/portada/Duelo/generaciones
Cuando un mayor de sesenta columnea sobre lo que actualmente ocurre con
las generaciones menores de treinta y pico, malo. Si encima lo hace desde una
posición que intenta ser neutral con las generaciones X e Y (digámoslo así) y
no lanza demasiados anatemas iracundos contra esas nuevas tecnoculturas
juveniles que están cambiando la faz, la mirada y el ritmo del globo, pues catastrófico.
Inmediatamente serás calificado por un lado, por el lado de los tuyos, de
patético menorero, y de abuelete también patético, o cosas peores, por el lado
de los protagonistas indiscutibles del milenio. No hay salida, y lo mejor, me
dicen en este periódico, es no hacerlo porque cabrearás a ambas partes y, lo
que es peor, nadie te leerá.
En este país ya no está bien visto hablar de generaciones excepto si es
para poner a parir o matar a las anteriores y conjurar apocalípticamente las
posteriores. Y eso que fuimos el primer país, gracias a Ortega y Gasset y a
Julián Marías, el padre de nuestro querido Javier, que construyó una sólida
teoría pionera de las generaciones que llegó a ser nuestra más famosa y
principal exportación filosófica. Es más, lo único que recuerdo de mi juventud
son cosas o ráfagas de influencia orteguiana. Al principio, en la universidad,
o se estaba a favor de las generaciones del 98 y/o del 27 o se estaba a favor
de la beat generation. Después, ya saben: la generación del 68 de París o
California sin haber vivido aquí ninguna de las dos explosiones juveniles
porque estábamos en plena dictadura; la generación de la transición,
capitaneada por los miembros más antiguos de la generación española de los
baby-boom, que nunca estuvo sincronizada con los alegres boomers del planeta;
luego aquella generación de la movida que estalló cuando Madrid hizo pop, con
varios lustros de retraso sobre el horario previsto de los fuegos artificiales
de la economía del consumo y exorcizada por la antifranquista generación
(tardía) de Francfort, también llamada por la Cope “generación de la
progresía”. Y por penúltimo, la llegada a nuestras tierras de la rupturista
generación X, o de la MTV, cuando entonces sólo recibíamos las señales
hercianas, grasientas y binarias del Ente.
Todo este disparate generacional que hemos vivido, mera asincronía
planetaria, nos ha hecho desconfiar de la revolucionaria teoría de las
generaciones, pero resulta que lo que dijeron Ortega y Marías, hoy día va a
misa global de una. El mundo (occidental) se divide por generaciones en lucha,
y desde mediados del siglo pasado hasta este primer lustro del milenio no hay
manera de entender nada sin manejar la dialéctica entre los boomers que ahora
rondan los sesenta, la generación X nacida entre 1964 y 1985, y lo que ahora
mismo llaman chavalería Y eco-boomers, niños índigo, generación M (del milenio)
o como diablos bauticen definitivamente a la explosión demográfica de los
nacidos a principios de los noventa.
Es más, los teóricos de la globalización han intentado explicar la
evolución del caótico medio siglo último del planeta con esta nueva versión
darwinista de nuestra filosofía orteguiana. La generación baby-boom de los
nacidos después de la guerra fue la revolución decidida pero fracasada, la
célebre utopía. La generación X fue la evolución hacia no se sabe dónde,
seguramente hacia un mundo menos político y maniqueo, más empírico. Y los
chicos de la generación Y, M, índigo, chip, eco o como se llamen son (sic) la
re-evolución.
Una completa
radiografía de la juventud española. Investigación Aula elmundo.es 2002
Una
completa radiografía de la juventud española
Como todo periodo de transición que se
precie, el que va de la niñez a la madurez está marcado por profundas
transformaciones. Y es que durante la adolescencia hay veces que uno ni
siquiera es capaz de reconocerse a sí mismo. En ‘Valores y pautas de la
relación y educación familiar en la adolescencia’ se analizan las inquietudes
de jóvenes españoles de edades comprendidas entre los 13 y los 18 años. Esta
investigación ha sido publicada por la Fundación Santa María
GEMA G. MARCOS
Conocer en profundidad la situación de la
educación y la relación de los jóvenes con sus padres. Este fue el objetivo que
se marcaron los autores del informe Valores y pautas de interacción familiar en
la adolescencia (13 a 18 años).
Consumismo, vacío generacional, violencia,
drogas y socialización son algunos de los espinosos temas que se abordan en
esta investigación, dirigida por Petra María Pérez y Paz Cánovas Leonhardt,
catedrática y profesora titular, respectivamente, de la Universidad de
Valencia.
Pero vayamos por partes. El tema que más
preocupa a la mayoría de los padres adolescentes -especialmente a los de clase
alta/media alta- es el del consumo de drogas. Tras él, expresan su inquietud
porque sus hijos puedan tener problemas con el alcohol, contraigan el sida o
padezcan trastornos alimenticios (anorexia y bulimia).
En lo que se refiere a la relación
familiar, se asegura que el 53,5% de los padres se decanta por la libertad en
la educación, frente a un 16,8% que optan por posturas más autoritarias. La
honradez es el valor al que más importancia dan más de un 70% de los
educadores, seguido por el esfuerzo en los estudios y el trabajo.
Según se revela en este informe aquello del
vacío generacional no existe. Y es que sólo un 3,6% de los chicos y un 2,7% de
las chicas se quejan de sus relaciones con sus progenitores. El resto las
califican de positivas y afirman que existe una buena comunicación en casa.
Pero, ¿qué se cuece en el interior de los
hogares españoles? En la investigación de la Fundación Santa María se pone de
relieve que los padres más afectuosos son los que reconocen estar más contentos
y orgullosos de sus hijos.
Por el contrario, los que más marcan las
distancias son los que suelen quejarse más de ellos. Es decir, el afecto o el
rechazo paternal repercute directamente en el comportamiento futuro de los más
pequeños.
La televisión es, como todo el mundo sabe
ya, el pasatiempo compartido al que padres e hijos dedican más tiempo. Un 60%
de las familias asegura ver la tele en compañía.
Pero aún hay más. Para acabar de echar por
tierra el viejo mito de la falta de comunicación entre los progenitores y sus
vástagos, este estudio revela que más de un 50% de los encuestados disfrutan
con sus hijos de aficiones culturales, deportivas y de ocio una vez por semana,
como mínimo.
Lo que no hace ninguna gracia a los padres
españoles es la fiebre del consumismo, que está demasiado presente en los
hábitos de conducta del sector más joven de la población. De hecho, un 67% de
los entrevistados piensa que sus hijos tienen “demasiadas cosas”.
Los datos avalan esta creencia: casi un 50%
de los adolescentes varones tiene un ordenador personal y un 35% cuenta con un
televisor en su dormitorio. Curiosamente, estos porcentajes son muy inferiores
en el caso de las féminas: 39,9 y 26,6%, respectivamente.
Tal y como se explica en el trabajo
publicado por la Fundación Santa María, los preadolescentes disponen
semanalmente de entre 6 y 18 euros. Eso sí, un 37,7% de las familias prefieren
darles el dinero que necesiten en cada momento. Todos estos datos y muchos más
se recogen en Valores y pautas de interacción familiar en la adolescencia (SM).
6. Altres temes relacionats amb la
masculinitat i els adolescents
Antropologia
Cambios de actitud ante las relaciones sexuales per Norbert Elias www.identidades.org/fundamentos/elias_relaciones.htm
La adolescencia considerada a la luz de la experiencia samoana per
Margaret Mead www.identidades.org/fundamentos/mead_adolescencia.htm
Adolescència, masculinitats i
estils de vida
Estils de vida i cultura digital: la generació xarxa a Catalunya www.ciimu.org/documents/consum_cultural.pdf
Relacions familiars
Dinámicas familiares, organización de la vida cotidiana y desarrollo
infantil y adolescente en familias homoparentales
Adolescentes i masculinitat:
actituds i valors
La adolescencia y sus actitudes http://html.rincondelvago.com/adolescencia_4.html
Los valores de la masculinidad en adolescentes varones en situación de
calle en la zona del centro y cordón. Hernán Espiga www.montevideo.gub.uy/educadoras/ce_gurises.pdf
Adolescència, masculinitats i
violència
10 condiciones básicas para prevenir la violencia desde la adolescencia
www.peretarres.org/matxembrat/prevencion.pdf
Juventud y violéncia de género. Emilia Caballero Álvarez www.sindicdegreuges.gva.es/Publicaciones/GENEROemilia.PDF
Violencia escolar: el maltrato entre iguales en la educación secundaria
obligatoria http://www.defensordelpueblo.es/index.asp?destino=informes2.asp
El tema de la violencia en la escuela http://www.uv.es/avop/documentos/Jose%20Antonio%20Marina.doc
It’s My Life http://pbskids.org/itsmylife/index.html
Identitat de gènere
¿Qué es la orientación sexual? http://www.psykhe.org/news/060115b.htm
Identidades, cuerpos, sexualidad e intimidad en varones adolescentes
heterosexuales www.flacso.cl/flacso/biblos.php?code=618
Centre Jove
d'Anticoncepció i Sexualitat –CJAS http://www.centrejove.org/interes/bibliografia.htm
Homosexualitat http://ca.wikipedia.org/wiki/Homosexualitat
Los adolescentes homosexuales www.ctclearinghouse.org/topics/customer-files/
Homosexualitat i guia http://www.sabadell.net/Cat/BIMS/documents/Guia%20HOMOSEXUALITAT2006.pdf
El desarrollo de las relaciones durante la
adolescencia: http://www.healthsystem.virginia.edu/UVAHealth/peds_adolescent_sp/reldev.cfm
Afectivitat
El desarrollo de las relaciones románticas en la adolescencia. www.movilizacioneducativa.net/resumen-libro.asp?idLibro=21
Adolescencia, relaciones románticas y actividad sexual www.humanas.unal.edu.co/publicaciones/publicaseriadas/
Adolescència, masculinitats i
imatge
Mitjans de comunicació i publicitat: les imatges socials de
“masculinitat” i “feminitat” www.ciimu.org/documents/genere.pdf
Cinema
Cinema per a adolescents*** http://www.starscafe.com/ADO~cine~adolescentes.html
Estereotips dels joves a través del cinema www.aulamedia.org/06/indexmarc6.html
Drac Màgic http://www.dracmagic.com/
Aula de Cine http://www.auladecine.com/
www.auladecine.com/filmografias/sexualidad_y_educacion_en_valores.pdf
Edualter http://www.edualter.org/material/cineiddssrr/indexcat.htm
http://www.edualter.org/material/pelicules/pelicula.htm
Webs per a adolescents
Liquidgeneration http://www.liquidgeneration.com/
Testimonis d’adolescents
http://www.magdabandera.com/es/libros/index.html
Tenim les hormones esverades”. Tanmateix,
això no justifica que “els mitjans de comunicació ens titllin de borratxos i
drogoaddictes”. “Encara que puguem semblar molt salvatges, en el fons som molt
tímids”. Aquestes són algunes de les opinions que es recullen en aquest llibre,
on joves de tot Catalunya s'expressen en primera persona. Sense filtres i sense
embuts, víctimes i agressors parlen sobre el bullying, noies de tretze any
expliquen la seva relació amb el “porros” i el botellon. D`altres, analitzen
l'obsessió amb les operacions d'estètica, l'ESO, el nacionalisme, les relacions
sexuals, els embarassos no desitjats i la importància de tenir bons amics. Fan
autocrítica, però reclamen que els adults també en facin. “Aquesta generació,
la meva, ha estat educada per la vostra”, els recorda un noi de disset anys. El
resultat no és tan dolent com diuen els catastrofistes: “No som una generació
estúpida i materialista”.
Els 2.800 adolescents que han contestat les preguntes de les periodistes Mònica Artigas i Magda Bandera demostren que tenen moltes coses a dir sobre les noves famílies, les hipoteques “impossibles”, els matrimonis homosexuals, la immigració, les desigualtats de gènere, les guerres i els problemes mediambientals. Demanen tolerància i asseguren que la practiquen. “Recordeu que no tots som iguals, no tots escollim una ideologia perquè l'amic ho faci, no tots ens posem a matar neurones pel fet que borratxo lligo més, no tots anem pel carrer buscant el diferent per així robar-lo... Alguns creiem en l'amor, ens indignem davant la injustícia i cridem, ens sentim “intolerats”, però alhora genis perquè pensem que algun dia tothom valorarà la nostra feina i els llibres d'història ens recordaran”.
http://www.grup62.com/webblock/webblock.asp ***
Blogs i Fotologs
http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7975
Què tinc ací baix
http://blog-dznake.blocat.com/
Fotologs : www.fotologs.com/noa_cat